Projecte Atura't

 

 

Aquest projecte té com a objectiu buscar un moment d’aturada, calma i posterior reflexió, tots els dilluns a primera hora del matí.

Cada dilluns plantejarem una frase que farà de fil conductor d'aquesta estona de reflexió. Oferirem als alumnes una visualització, imatge, vídeo, cançó, lectura d’un text o unes respiracions profundes per poder fer aquesta aturada i reflexió. 

Volem que, poc a poc, es pugui anar afegint altres dies de la setmana per acabar fent-ho cada dia a primera hora, des de Primària fins a l’ESO.

 

SITUACIÓ EXCEPCIONAL COVID-19

En aquests moments d’incerteses, somriures malenconiosos i abraçades a distància,  des de l’escola us volem oferir un espai d' acompanyament i reflexió.

Cada dilluns compartirem també amb les famílies un escrit, una foto o un video perquè, si voleu, es pugui convertir en un moment d’aturada, seguint la dinàmica del nostre Projecte Atura’t que ja fem amb els vostres fills i filles des de Primària a l’ESO.

La nostra intenció és que pugueu acollir aquest moment des d’on pugui cadascú. Sabem que la situació és difícil i que cada família té unes circumstàncies pròpies i diferents, per aquesta raó us oferim aquesta proposta per si la voleu aprofitar i gaudir, respectant en tot moment el desig de cadascú.

 

Dilluns, 06 d'abril de 2020

NO TE RINDAS
 
No te rindas, aun estas a tiempo
de alcanzar y comenzar de nuevo,
aceptar tus sombras, enterrar tus miedos,
liberar el lastre, retomar el vuelo.
 
No te rindas que la vida es eso,
continuar el viaje,
perseguir tus sueños,
destrabar el tiempo,
correr los escombros y destapar el cielo.
 
No te rindas, por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se esconda y se calle el viento,
aún hay fuego en tu alma,
aún hay vida en tus sueños,
porque la vida es tuya y tuyo también el deseo,
porque lo has querido y porque te quiero.
 
Porque existe el vino y el amor, es cierto,
porque no hay heridas que no cure el tiempo,
abrir las puertas quitar los cerrojos,
abandonar las murallas que te protegieron.
 
Vivir la vida y aceptar el reto,
recuperar la risa, ensayar el canto,
bajar la guardia y extender las manos,
desplegar las alas e intentar de nuevo,
celebrar la vida y retomar los cielos,
 
No te rindas por favor no cedas,
aunque el frio queme,
aunque el miedo muerda,
aunque el sol se ponga y se calle el viento,
aún hay fuego en tu alma,
aún hay vida en tus sueños,
porque cada día es un comienzo,
porque esta es la hora y el mejor momento,
porque no estás sola,
porque yo te quiero.
 
Mario Benedetti
 
 

Dilluns, 13 d'abril de 2020

tres árboles
 
LOS TRES ÁRBOLES
 
La historia cuenta que tres árboles en la colina de un bosque, hablaban acerca de sus sueños y esperanzas, el primero dijo: “Algún día seré un cofre de tesoros, lleno de oro, plata y piedras preciosas, decorado con labrados artísticos y tallados finos; todos verán mi belleza”.
 
El segundo árbol comento: “algún día seré una poderosa embarcación, llevaré a los más grandes reyes y reinas a través de los mares, e iré a todos los rincones del mundo. Todos se sentirán seguros por mi fortaleza y poderoso casco”.
 
Finalmente el tercer árbol dijo: “Yo quiero crecer para ser el más recto y grande de todos los árboles del bosque. La gente me verá en la cima, mirará mis poderosas ramas y pensará en el Dios de los cielos, y cuan cerca estoy de alcanzarlo. Seré el más grande de todos los tiempos y la gente siempre me recordará”.
 
Después de unos años los árboles vieron que sus sueños podían convertirse en realidad, porque un grupo de leñadores, se acercó a ellos.
 
Cuando uno de ellos vio al primer árbol dijo: “Este parece ser muy fuerte, creo que podría vender su madera algún carpintero”, y comenzó a cortarlo. El árbol estaba muy feliz debido a que sabía que este podría convertirlo en un cofre para tesoros.
 
El otro leñador, mientras observaba al segundo árbol, comento: “Parece un árbol fuerte creo que lo podré vender al carpintero del puerto”. Este se puso muy feliz porque sabía que estaba en camino de convertirse en una poderosa embarcación.
 
El último leñador se acercó al tercer árbol; este estaba temeroso, pues sabía que si lo cortaban, su sueño nunca se volvería realidad. El leñador dijo entonces: “No necesito nada especial, lo cortaré, lo guardaré y decidiré que hacer”. Y lo cortó.
 
El primer árbol, fue convertido en un cajón de comida para animales, y puesto en un pesebre cubierto de pajas. Se sintió muy mal pues eso no era por lo que había deseado. El segundo árbol fue cortado y convertido en una barca de pesca que se movía en el lago, porque ni siquiera era lo suficientemente grande para navegar en el mar. Sus sueños se desvanecieron al ver que jamás podría llevar a importantes reyes. El tercer árbol fue cortado en largas y pesadas tablas y dejado en la oscuridad de una bodega.
 
Pasado unos años los árboles olvidaron las alegrías y esperanzas que tanto habían soñado. Entonces un día un hombre y una mujer llegaron a un pesebre, ella dio a luz un niño, y lo colocaron dentro del cajón, producto del primer árbol. El hombre deseaba haber podido tener un mejor lugar para su bebé, pero ese cajón debería reemplazarlo. El árbol sintió la importancia de este acontecimiento y supo que en su interior estaba el tesoro más grande de la historia.
 
Años más tarde, un grupo de hombres entraron en la barca, aquella en la que habían convertido el segundo árbol. Uno de ellos estaba cansado y se durmió en ella. Mientras los otros navegaban, se desato una fuerte tempestad, el árbol pensó que no sería lo suficientemente fuerte para salvar la vida de la tripulación. Despertando, ese hombre que dormía reprendió al viento y a las olas, que cesaron al instante. En ese momento el segundo árbol se dio cuenta de que estaba llevando al Rey de Reyes.
 
Tiempo después alguien vino y tomó al tercer árbol convertido en tablas. Fue cargado por las calles al mismo tiempo que la gente escupía, insultaba y golpeaba al hombre que lo llevaba sobre sus espaldas. Se detuvieron en una pequeña colina, donde fue clavado y levantado hasta morir. El tercer árbol se dio cuenta que fue lo suficientemente fuerte para permanecer erguido en la cima de la colina y estar tan cerca de Dios como nunca, porque Su hijo estaba sobre él.
 
 
Quan sembla que les coses no van d'acord als teus plans, has de saber que La Vida té el pla perfecte per a tu. Si poses la teva confiança en Ella, et donarà grans satisfaccions en el seu moment. Recorda que cada arbre va obtenir el que va demanar, només que no en la forma que ho havien desitjat. No sempre sabem quina és la voluntat de La Vida per a nosaltres, només sabem que:
 
Encara que els seus camins no són els nostres camins ... Els seus camins sempre són els millors.
 
Bona Pasqua a tots i totes!!

 

Dilluns, 20 d'abril de 2020

TOT EL QUE POTS ACONSEGUIR AMB UNA SOLA ABRAÇADA

 
En aquests dies de confinament, els petons i les abraçades són cada vegada més escassos. El contacte físic amb els altres es fa difícil i, fins i tot, dins de casa la situació no ajuda a estar tranquils per poder expressar sentiments de tendresa o acceptació cap a qui tens al costat. Aquestes mostres s’han convertit en virtuals i les fem des de la distància o a través d’algun aparell. Tot es torna més fred, sense contacte real, sense escalfor.
 
El diccionari defineix l’abraçada com una mostra d’afecte o salutació que consisteix a cenyir amb els braços algú o alguna cosa. Però l’abraçada va més enllà, i només es pot definir en tota la seva dimensió quan abraces a algú. Abraçar és com acariciar l'ànima de l'altra persona proporcionant-li un refugi entre els nostres braços. Un gest petit, però ple de sentiments que cura i recompon a nivell emocional. Abraçar és parlar el llenguatge del cor.
 
L'abraçada, a més, és un excel·lent mitjà de comunicació que no necessita ni de la veu ni de les paraules. Quant silenci acompanya una abraçada i quant es pot dir a través d’ella.
 
Els beneficis d’abraçar són innumerables per això us recomanem llegir aquest article de La Vanguardia on s’exposa tot el que ens pot ajudar el fet d’abraçar, de deixar-nos acariciar l’ànima:
 
Segur que si fem memòria trobarem moltes situacions en què una abraçada va ser suficient com a consol, mostra d'afecte o resposta a alguna cosa que necessitàvem; fins i tot, també com un regal dels nostres éssers estimats. Les abraçades són moments plens de felicitat capaços d'emocionar perquè tenen el poder de traspassar cuirasses.
"Es diu que cada vegada que vam abraçar a algú amb gust, vam guanyar un dia de vida." (Paulo Coelho)
 
Normalment acostumem a ignorar la importància dels petits detalls i el valor que comporta dedicar temps als nostres éssers estimats ... I és en moments com el que estem vivint quan ens adonem de com trobem a faltar aquests petits moments compartits amb la gent que estimem.
 
Abraçar és una meravellosa formar de donar amor als que ens envolten i com diu en William Shakespeare “L’Amor no hi veu amb els ulls, sinó amb l’ànima”, per tant, que millor manera d’estimar que abraçar.
 
Cada abraçada pot albergar diferents intencions però sempre s’estableix un llenguatge simbòlic entre la persona que el dóna i la que el rep. Un missatge que només ells entenen: el llenguatge secret de l'afecte. Però l'important no és només rebre abraçades, sinó també donar-les, i demanar-les si cal.
 
Perquè ... Abraçar també és un art on la confiança i l’esperança són les muses.
 

 
En aquests dies difícils us volem convidar a abraçar a aquells que teniu més a prop, una abraçada llarga, pausada i conscient, que ens ajudi a sentir-nos vius, plens i estimats, i ens permeti donar el mateix als altres, recordant que mentre es produeix aquest moment no hi ha res més important que la persona que tenim als nostres braços.
 
I recordeu que tothom necessita una abraçada, fins i tot, el drac dolent del conte!!
 
 
Dibuix de Chris Riddell “100 abraçades”

 

 

Dilluns, 27 d'abril de 2020

EM DÓNES FORÇA

 
Avui celebrem el dia de la Mare de Déu de Montserrat i ho fem d’una manera diferent i mai viscuda. Per això, des de l’Equip de pastoral i dins el nostre projecte d’acompanyament, us volem proposar l’escolta d’aquesta cançó: "Em dónes força" cantada per Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat.
 
 

 
Una preciosa i encoratjadora cançó que ens fa pensar en totes aquelles persones que ens donen força cada dia per seguir endavant, potser els nostres pares?, o els fills?, o els amics?, o la nostra parella?, o Déu?, o Alà?,... Amb aquesta cançó els fem presents una vegada més per recordar lo important que són per nosaltres i els hi donem les gràcies per formar part de les nostres vides.
 
Quan estic trist i els ànims tinc per terra, 
quan no he previst que el cor em tracti així, 
jo vull sentir la força que tu em dónes 
i que estem junts fins que arribi la nit.
 
Em dónes força per superar els obstacles, 
em dónes força per creuar l’oceà. 
Sóc tan fort quan dintre meu et sento. 
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
 
Em dónes força per superar els obstacles, 
em dónes força per creuar l’oceà. 
Vull sentir la força que tu em dónes 
i que estem junts tota l’eternitat.
 
Em dónes força per superar els obstacles, 
em dónes força per creuar l’oceà. 
Sóc tan fort quan dintre meu et sento. 
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
 
Em dónes força per superar els obstacles, 
em dónes força per creuar l’oceà. 
Sóc tan fort quan dintre meu et sento. 
Em dónes força per sempre et vull amb mi.
 

 

DILLUNS, 04 de maig 2020

 
SEMPRE HI HA UNA ALTRA MANERA DE VEURE LES COSES
 
Observa aquesta imatge. Què veus?
 
 
 
 
 
I ara observa la mateixa imatge ampliada. Pots captar coses que abans no veies?, la pots veure des d’una altra mirada?
 
 
(clica per ampliar-la)
 
 
Aquesta activitat ens dóna un exemple clar de que la nostra ment és limitada i encara que sembla ser que captem moltes coses, només ens arriba una part petita del total. Per això, podem dir que sempre hi ha una altra perspectiva, un altre punt des del qual mirar, per tant, una altra forma de veure les coses.
 
Sempre és possible trobar alguna cosa que se'ns escapa, una altra mirada sobre un assumpte, per complicat que ens sembli, sempre hi ha una altra opció, una més beneficiosa per a nosaltres, una que ens fa menys mal.
 
Algunes vegades ens diem "però és que jo ho veig així" o "això és així". D'acord, però per què no veure-ho des d’una altra perspectiva?, per què no fer servir una altra mirada que ens apropi més a l'altra persona, o potser a nosaltres mateixos? Construir una nova mirada que ens faci més fàcil portar una situació difícil.
 
Sempre és possible fer-ho!! Ho proves?? Segur que et sorprens!

 

 

DILLUNS, 11 DE MAIG 2020

SANTA JOANA 2020
 
 
 
Aquest setmana celebrem el dia en el que Joana de Lestonnac va convertir-se en Santa Joana de Lestonnac, el 15 de maig.
 
I què és un Sant?
 
Expliquen que un matí un nen acompanyava a la seva mare. Van passar al costat d'una església mig en ruïnes després de la guerra. Quedava en peu un mur i amb ell s’havia salvat una vidriera per la qual el sol travessava la seva llum convertint-la en un cercle màgic de colors. El nen sorprès assenyalant la vidriera va preguntar:
- Mama, qui és aquest home?
- Un Sant. - Va respondre la mare.
Aquesta experiència va quedar gravada en el nen. Els anys van passar i es va fer gran.
En una tertúlia d'amics, una persona va preguntar:
 - Què és un sant?
El nen d'altres temps, home ja madur, remenant en el bagul dels seus records, va definir:
 - Un sant és la persona que deixa passar la llum.
 
Santa Joana de Lestonnac va ser una dona que va aportar llum... a la seva vida, a la seva família, a les seves relacions, a les seves accions... Deixem-nos sorprendre i il·luminar per la llum que irradia Santa Joana de Lestonnac i que és la flama que no hem de deixar que s’apagui en els nostres cors.
 
I en un dia tan especial, això és el que demanem per tota la Comunitat Educativa de la nostra escola (alumnes, famílies, mestres, professors, personal de l’escola), que ella ens il·lumini aquests dies i sigui més present que mai. 
 
FELIÇ DIA  DE SANTA JOANA !!!